EL PRIMER DIA DE LES COLÒNIES
Quan marxem de casa sempre agafem moltes coses i per tant necessitem maletes molt grosses per a fer-ho cabre tot. Maletes, instruments, material musical per a treballar. En definitiva, un maleter del bus ple de gom a gom.
Continuem amb el primer dia. Ja sabem que portem una mica de retard però el cap de setmana ha estat completet i no hem tingut temps de tot. A partir d'avui esperem que tingueu notícies diàries.
EL VIATGE
El viatge va anar força bé. No es va marejar quasi ningú. Això si, durant el viatge li van "gastar" el nom a Pier [la persona amb més paciència amb diferència :-)] i van preguntar dotzenes de vagades alló de: "quan falta?", "que ja arribem?".
L'ARRIBADA AL CENTRE I L'ORGANITZACIÓ
pre hi ha algú que noestà a l'habitació que voldria i això de l'ordre...., bé no cal comentaries sobre el tema.
Al final tot s'acaba solucionant...
Els xics sempre acaben abans d'organitzar les coses, és un dir :-), i ells passen ja directament al tema musical. Una de les habitacions es converteix, de seguida, en una sala d'assaig improvisada.
Uns altres van opten per altres activitats com anar a la sala dels ordinadors. Aquesta és una sala que sempre ha de ser d'ús restringit [migdia i nit] perquè sinó estarien tot el dia davant de la pantalla. També n'hi ha que juguen a escacs o, almenys, fan els seus primers intents.

Els mateixos que van improvitzar la sala d'assaig a una habitació decideixen organitzar una "xaranga" pel prat per a que les bestioles de la muntanya tinguessen clar que havien arribat.
Aquí en teniu una mostra.
Després a berenar. Aquí a les Planes ens cuiden molt i no es perdona cap menjada. Esmorzar, dinar, berenar i sopar.
LA PRIMERA SESSIÓ DE TREBALL
I després comença la prirema sessió de treball a l'auditori del centre en gran grup. Hem d'assajar perquè el diumenge hi ha un concert a Isil. Aquests dies es celebra a Isil la festa de Sant Joan. Una festa molt coneguda per la baixada de les falles de la montanya. Una activitat molt interessant i amb molts anys de tradició.
1 comentario:
Quines caretes !!!!
alguns de son, alguns d'incertesa però d'il.lusió...
sabeu una cosa ? .. n'estic segura que molst dels pares i mares que vam anar a despedir als nostres "petits musics" ens haguessim apuntat ràpidament ..encara que fos sense una " super- maleta" jajajajajja com la dels nostres fills i filles...
des de la Sénia us envio un petó molt i molt gran a tots i totes i un "saquet2 de paciencia per aquestes mestres tan bons que us acompanyen..
fins la propera
maite delgado
Publicar un comentario